mercredi 28 mai 2008

Awal s γur Dda Lmulud


Kra nnan d kra xedmen Imaziγen zik ur t-iri ed, acku ed ur t-yuri. Ayen akw d-ettawin imezwura nneγ illa kan s tmenna mačči s tira, armi kra ijla yaγ i nekwni d-irnan deffirsen.

D taluft-a taqdimt ig-laq annemu tura ;ilaq-aγ a nessemnaε ayen akw iwimi nezmer deg wayen daγ d-iqqimen seg idles nneγ skud ur iru ula d netta. Imaγlayen (1)umezruy n zik keblen ifassen i ymezwura nneγ, wid umezruy n wassa ur εdilen ara.

Amezruy n wassa ixulef di snat temsal, yiwet tenfaε, taye tdur. Tin idurren : tazmert n ddulat n zik t-tin n ddulat n tura mxallafent. Tazmert n ddula n zik ur tzad ara ; ma tella teqbilt illan teqwa cwi, tezmer ad tqamer neγ xesum a-s-etjaneb, ad tali s-adrar (akken xedmen Leqbayel d Icawiyen), neγ a t-γerreq di Ssera (akken xedmen Imucaγ, Imzabiyen d kra Izennaten). Seg­g wasmi i d-snulfan Iumyen yal asafar, uγalent ddulat n wassa nnernant di tezmert ; ulac tamna ur wwident ara s umubilat, s isufag , s radyu, s­ iγerbazen .

Aγerbaz ladγa iγelb-itent akw. Skud mezzi weqcic aqerru-s fessus, ideb am urekwti, akken tebγid a bnadem a t-εarke. M' ara yuγal d argaz a-t-id-yaf Ial iqqur kan γef ayen ife di temzi-s, d ayen kan iwim' ara id ittεawad, d ­tameslayt ilmed ass-n ara id izeggwiren s iles-is.

Maca tella taye tenfaε deg wmezruy n wassa. Di lqern εacrin agi deg nella teḷa tussna, armi tuγal tezmert-is tekka-d nnig tezmar nniden akw u annect-a di mkul amdiq. Ihi yezmer bnadem ad issexdem allalen-is. Assa win ibγan a­d yessufeγ idlisen s tmeslayt i s-ihwan, ama tettwaru zik am' ala, acku tussna tessuks-ed leqwanen n tmeslayt wala wid n tira. Assa nezmer ad nessufeγ idlisen di mkul enf.

Maca axxam ibennu γef llsas. Llsas nneγ nekwni d ayen nnan d wayen gan imezwura nneγ. D win i daγ ilaq a-d-nejmaε assa. Tagi d yiwet di ssebbat n wedlis-a γef Ccix Muend. Llant tiya, acku ayen inna Ccix mačči kan ala Leqbayel neγ ala Imaziγen i-g̣εana . Asekkud-is ifel i-tlisa n tmurt Leqbayel, ulamma din i d-yennulfa, yaεna akw timura d akw lewqat.

Tahrayt n wawal, awerat ierzen ayen das d-ikkan sγur Iwaldin-is, yelha ; Win irnan s-ayen i s-d-iğğa baba-s, yif-it. Ihi ayen d-nejmeε si tmusni n Ccix ad aγ yili d llas iγef ara nebnu, ansitteε am-makken isitteε tin n yigad t­izwaren.


(1) Imaγlayen : circonsatances

ukkis si :

Mulud M
εammeri : Inna yas Ccix Muend

Adlis iff
γ-d i ddemma n bab-is di Ldzayer deg useggas 1990

Aucun commentaire: